Resposta a la pràctica d'on es desfarà el gel més ràpid!

Resultat obtingut
El glaçó que es troba en el plat de fusta en la mateixa unitat de temps tardarà molt més a desfer-se que el que es troba en el plat (paella) metàl·lic.

Explicació científica
Que passi aquest fet té a veure amb la conductivitat tèrmica, que es defineix com la mesura de la facilitat amb la que la calor passa a través d’un material i depèn únicament de la natura del material i no de la seva forma.
Podem afirmar que el metall és més conductor que la fusta. Ja que deixa passa molt més la calor el metall que la fusta, per aquesta raó el glaçó es desfà amb més facilitat quan està en contacte amb el metall que amb la fusta.

On es desfarà el gel més ràpid?

Què pretenem estudiar?
Conductivitat del calor


Què hem utilitzat?

• Plat de fusta
• Plat metàl·lic
•  2 glaçons de gel

Què hem de fer?
Treure del congelador dos glaçons de gel idèntics i posar-los, un al plat de fusta i l’altre al plat metàl·lic.

Avui no us donaré el resultat ja que vull que penseu una mica J

Deixeu els vostres comentaris sobre que creureu que passarà. 

Som-hi, animeu-vos.

La màgia de la densitat!

La màgia de la densitat!

Què pretenem estudiar?
La densitat
Què hem utilitzat?

•  Un recipient transparent
•  Un didal o microrecipient obert (Tap d’una ampolla)
•  Oli d’oliva
•  Aigua
•  Alcohol de farmàcia

Què hem de fer?
Començarem posant oli a dins del tap d’una ampolla i l’enganxarem al fons del vas. Afegirem alcohol dins del vas poc a poc fins a cobrir el tap.
A continuació tirarem amb cura aigua al vas de manera que llisqui per la paret i es barregi completament amb l’alcohol fins a obtenir una mescla del 50% aproximadament.
Resultat obtingut
Quan afegirem alcohol al vas i cobrirem l’oli, observarem que l’oli no és mou del tapa de la botella.
En canvi quan afegim amb cura l’aigua ens adonarem que l’oli surt del tap.
Explicació científica
Aquest fet s’explica mitjançant la densitat. Podem deduir que l’oli te una densitat més gran que l’alcohol. Això provoca que l’oli no surti del tap.
En canvi l’aigua és més densa que l’alcohol, això fa que la densitat de la dissolució augmenti fins que aquesta superar la de l’oli. Aquest fet causa que l’oli surti del tap i s’expandeixi per la solució.

La densitat!

Molt sovint ens preguntem que és la densitat, que significa que un cos sigui més o menys dens que l'aigua!
Espero que aquest vídeo ens ajudi a comprendre millor el significat de densitat, especialment pel que fa a líquids.

Proximament us penjaré un nou experiment relacionat amb la densitat.

Qui té més bufera?

Què pretenem estudiar?
Que l'aire ocupa espai.
Què hem utilitzat?

•  Botella (de 2 litres)
•  Globus

Què hem de fer?
Subjectarem la part superior del globus i introduirem la part inferior dins de la botella. Estirarem la part superior del globus de tal manera que cobrim la boca de la botella.
Finalment intentarem inflar el globus.

Resultat obtingut
Per molt que bufem el globus només s’inflarà una mica.

Explicació científica
La botella està plena d’aire. Al intentar inflar el globus, les molècules d’aire que es troben al interior de l’ampolla s’intentaran apropar una miqueta entre si, però molt poc. Com que l’aire s’interposa evita que el globus s’infli. Amb això demostrem que l'aire ocupa el seu lloc.


Ampliació
Farem un petit forat al fons de la botella de plàstic i ara si que es pot inflar ja que l'aire que ocupa el globus a l'inflar-se es pot escapar pel forat que hem fet a l'ampolla. Una vegada inflat el globus si tapem el forat i el globus no es desinfla (màgia).

El paper impermeable!

El paper impermeable.

Què pretenem estudiar?

Demostrar que tot i que els gasos no els veiem, si que ocupen un espai.

Què hem utilitzat?

•  Cubell
•  Vas
•  Full de paper
•  Aigua

Què hem de fer?

Omplirem el cubell d’aigua fins ven be la meitat. Tot seguit agafarem el full de paper i l’arrugarem fins aconseguir una bola de paper, aquesta l’empunyarem fins al fons del vas. Comprovarem si la bola està fixada al vas tombant aquest.

Seguidament sostindrem el vas boca cap a baix en posició completament vertical i el submergirem al fons del cubell.

És important que no moguem el vas al treure’l del cubell, ja que la pràctica ja no funcionaria.

Finalment traurem el paper del fons del got i l’examinarem.

Resultat obtingut

El paper està totalment sec.

Explicació científica

El vas està ple d’aire i de paper. L’aire evita que l’aigua entri al vas i per aquesta raó el paper es manté sec.

Imantem papers!

Imantem papers!

Què pretenem estudiar?
Volem mostrar que la matèria està composada d'àtoms i que aquests tenen parts positives i negatives.

Què hem utilitzat?

•  Perforadora de paper
•  Full de paper
•  Globus

Què hem de fer?
Primer de tot utilitzarem la perforadora per foradar uns 20 cercles d’un full de paper. Seguidament col·locarem els cercles sobre una taula i els espargirem.
Inflarem el globus i li farem un nus per tal de que l’aire no s’escapi.
Ens fregarem el globus al cabell, aproximadament uns 5 cops (és important que el cabell estigui net, sec i absent de grassa). Finalment apropa el globus als cercles de paper sense tocar-los.


Resultat obtingut
Els cercles de paper saltaran i s’enganxaran al globus.


Explicació científica
El paper és un bon exemple de matèria i com ja sabem tota la matèria està formada per àtoms. Cada àtom té un centre positiu al voltant del qual giren electrons amb carga negativa.
Al fregar el globus, aquest recull dels cabells electrons i adquireix un excés de carregues negatives. La part positiva dels cercles de paper és atreta cap al excés de carga negativa del globus.
Aquesta atracció entre carregues negatives i positives és el suficientment fort com per a vèncer la força de gravetat i els cercles de paper saltaran cap al globus.

Un ou flexible!

Un ou flexible!

Què pretenem estudiar?

L’acció de l’àcid (vinagre) sobre la closca de l’ou (carbonat de calci).

La densitat.

L’osmosi.

Què necessitem?

•  Recipient de vidre
•  Ou fresc
•  Vinagre (millor blanc)

Com ho farem?

Posarem l’ou sencer dins del recipient transparent, hi afegirem vinagre (millor blanc) fins a cobrir l’ou.

Finalment observarem durant dos dies que és el que passa.

Resultat obtingut

Al cap de pocs minuts ens adonarem que es formen unes minúscules bombolles al voltant de la closca de l’ou i es mantenen al llarg d’aquests dos dies. Al principi l’ou queda al fons del recipient (l’ou és més dens que el vinagre). Aquestes bombolles adherides a la closca de l’ou actuen de petits flotadors i fa que l’ou emergeixi (floti), ja que les bombolles augmenten el volum i en conseqüència disminueix la densitat. [ podem relacionar amb el fet de que ens posem un flotador per tal de no enfonsar-nos en l’aigua.]

Al dia següent, podrem observar que la closca de l’ou és tova i al cap de dos dies ha desaparegut (s’ha dissolt completament).

La part interior de l’ou continua estant intacta i podem observar el seu interior a través de la membrana. [ el que ens pot sorprendre és que l’àcid ha dissolt la closca, però en canvi, la fina membrana està intacta cosa que ens demostrar que l’àcid només fa desaparèixer el calci.


Explicació científica

Sabem que la closca està composta d’una substància anomenada Carbonat càlcic. El vinagre s’encarrega de dissoldre el carbonat càlcic de la closca i allibera diòxid de carboni (gas) que eren les bombolles que varem observar al voltant de la closca de l’ou.

Una vegada la closca s'ha dissolt nomes queda la membrana que és semipermeable, per això ara l'ou adquireix una consistència més gomosa, al temps que permet que una part del vinagre traspassi cap al seu interior. Donat que l’ou conté una major concentració de materials dissolts que la solució de vinagre (que l’envolta), això fa que mitjançant un procés anomenat “osmosis” l’ou absorbeixi el vinagre i augmenti de volum.

Juguem a ser Bombers!

Juguem a ser bombers!

Què pretenem estudiar?

El funcionament d’un extintor.

Què necessitem?

•  Ampolla de vidre
•  Un globus
•  Un embut
•  Bicarbonat sòdic
•  Vinagre

Com ho farem?

Introduir a l’ampolla una mica de bicarbonat (l'equivalent a dues culleres de cafè). Amb l’ajuda de l’embut posar una mica de vinagre (un vas) dins del globus. Mantenint el globus de forma que no es vessi el vinagre, ajustarem la boca del globus a l’ampolla. Desprès inclinarem el globus per tal que el vinagre caigui dins de l’ampolla sobre el bicarbonat.

Resultat obtingut

Observarem que quan el vinagre entra en contacte amb el bicarbonat sòdic es produeix un gas. Aquest gas infla el globus que tenim a la boca de la botella.

Un cop tenim el globus inflat el traiem del coll de la botella procurant que no s’escapi el gas (ficarem una pinça a la boca del globus).

Finalment encendrem una espelma dins d'un recipient i deixarem anar una mica de gas a la boca del recipient i podrem observar que aquest gas que surt del globus apaga l’espelma.

Explicació científica

El vinagre (àcid), quan reacciona amb el bicarbonat de sòdic (bàsic) obtenim una sal, aigua i diòxid de carboni.La combustió de l’espelma és deguda a que la cera en presència d’aire (l’aire conté oxigen) crema i es produeix la flama. És a dir, perquè hi hagi combustió hi ha d’haver oxigen.

El diòxid de carboni del globus més dens que l'aire desplaça l’aire (oxigen) i per aquesta raó s’apaga l'espelma.